La DGRN afirma que “en nuestro Derecho el rango registral no tiene un contenido tan autónomo como en otros ordenamientos jurídicos

En dret espanyol regeix el sistema de rangs variables, en què el rang és una qualitat accessòria del dret, que no existeix amb independència d’aquest. El dret espanyol segueix el sistema romà o d’avançament de llocs. S’entén que la hipoteca recau sobre la totalitat de l’immoble, sense cap més limitació que la que pugui resultar de l’existència d’hipoteques anteriors. Està lligada al crèdit (principi d’accessorietat) per tant quan la hipoteca s’extingeix, les posteriors avancen en rang i ocupen el lloc anterior per efecte de la pròpia elasticitat.

En d’altres sistemes com el germànic de parcel·les de valor, s’entén que la hipoteca recau sobre una part del valor de l’immoble i no sobre la seva totalitat, i pot haver-hi una part de valor lliure. Les vacants de lloc originen la “hipoteca de propietari”, que permet a aquest negociar aquest lloc amb la constitució d’una hipoteca del mateix rang que la va quedar extingida.

En resum el que vol dir la DGRN es que en altres ordenaments jurídics com ja he comentat, per exemple l’alemany, el rang registral té un cert tracte de dret patrimonial, podent-se negociar.

category:

Blog,Jurisprudencia

Tags:

Comments are closed

Latest Comments

No hay comentarios que mostrar.